La història no sé si és certa des d'un rigor històric, però des d'un punt de vista conceptual , d'ambient, el trobo d'allò més adient.
Certament quan hi ha una comunicació harmònica entre músics i balladors. Quan els músics toquen pels balladors, tot gaudint, i els balladors responen a aquesta invitació, es produeix una entesa, una comunicació bidireccional, de músics a balladors i de balladors a músics que fa bategar l'espai. Aquesta interacció fa que els músics no siguin uns reproductors de música com ho pot ser un CD.
Encara recordem alguns la nostra sortida a Vitòria quan la gent de la bcnswing, tararejant una cançó varem suggerir un canvi en la programació d'una de les orquestres amb més renom i prestigi de l'actualitat: la Wynton Marsalis & The Lincoln Center Orchestra. Com a artistes, ens la van tocar la peça demanada posant de relleu que balladors i músics fan un equip. Va ser màgic, inoblidable.
L'altre dia hi ha qui em feia reflexionar sobre el moment entre cançó i cançó on a vegades els balladors es posen a parlar d'una forma, sovint, no gaire discreta. Segurament que un xivarri excessiu no ajuda a la concentració dels músics i que si veiéssim uns músics parlant entre ells a l'hora que toquen també ens sobtaria. Però després d'una bon ball amb una "partner" fantàstic/a qui hi ha que es resisteixi a comentar-li allò bé que ens ho hem passat? Potser uns bons aplaudiments són una forma de expressar-ho.
Jo faig una crida perquè la primera cançó sigui d'ells i que recordem que tant ells, com nosaltres són un equip. Gràcies músics.
2 comentaris:
Jo estic d'acord que hauríem de tenir una mica més en compte els músics quan ballem. Fer silenci entre balls és potser difícil, però hi ha una cosa que no fem mai i s'hauria de fer SEMPRE: aplaudir després d'un tema!
Amb el jazz també se sol aplaudir després d'un bon solo d'un instrument, però potser això és massa complicat de fer mentre es balla, tot i que no passa res per parar de ballar un parell de vuits i aplaudir el solista si ens ha agradat!
En resum, hauríem de fer tots un esforç per aplaudir més els músics no només en els concerts, sinó també en les festes de Lindy Hop. (Si ens agrada com toquen, és clar!)
Si senyor!
Amen al·leluia
:)
Publica un comentari a l'entrada